Canción

Síl·labes de vidre (Pau Alabajos):

Em pregunte què ha fallat:

quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre

ja n’hi ha prou d’amagar la veritat
de fingir el que no som
per què augmenta la distància
entre tu i jo?

és difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau
que no es pot recuperar un passat sense retorn
que és moment de plantejar-nos el final.

mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat

Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys;
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes de lluitar.

mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat

queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat,,,

Pienso que esta canción transmite una sensación de bienestar. Cuenta que después de todo, después de una mala relación siempre queda la amistad, quedan los buenos recuerdos. Opino que puede trasladarse a muchas más cosas. Después de un accidente quedan los recuerdos, los amigos que te ayuden, después de un mal día tienes unos buenos y el recuerdo de un día del que vas a poder aprender, para no volver a pasar un día igual. Habla de mirar adelante de no pensar en lo que hemos echo sino el lo que podemos hacer, en lugar de pensar en el pasado nos quedan los recuerdos de lo que hicimos.